- Hola Jaume! Com va?
- Ei Marta! Molt bé, estudiant una miqueta... I tu?
- Doncs xopadíssima. Anava pel carrer i ha començat a ploure de sobte... Amb el sol que feia quan he sortit no he agafat paraigües i ara podrien esbandir-me sencera...
- Vaja, quina mala sort! I què feies pel carrer? No hauries d'estar estudiant?
- Ja... Però feia tant de sol... He agafat la camera i he anat al port a fer unes fotos. La mar estava preciosa!
- Qualsevol excusa et val per a no estudiar...
- Jajaja, potser... Ai, mai t'has fixat que els llamps semblen el flash d'una càmera gegant?
- Com? jajaja Crec que estàs agafant un refredat xiqueta...
- No, no... De veres! Estava al port i, abans que començara a ploure, ha hagut uns minuts de tormenta elèctrica... Cada vegada que caia un llamp era com si algú haguera fet una foto amb una càmera gegant!
- Deu estar pujan-te la calentura...
- Ara sé com deuen sentirse les coses quan jo faig les fotos...
ara saps com em sent jo... Clarélie!
ResponEliminaEh Rosa! m'acabe d'enterar que tenies un blog! Ja m'he llegit totes les entrades i he decidit enllaçar-te al meu. Fins a la pròxima entrada(d'alguns dels dos)!!
ResponElimina