Ai, quina enveja...

M’agradaria ser un gat! I dormir tot el dia damunt d’una cadira. Alçar-me quan tots estigueren dormint i estirar-me clavant les urpes al coixí. Pegar un bot fins al terra i començar a caminar. I caminar i caminar i caminar. Romandre per casa tota soles, perseguir alguns mosquits. Anar fins la cuina i beure i menjar... I passejar-me per damunt de la bancada de la cuina i botar fins la taula arrossegant el mantell. I després de visitar totes i cadascuna de les habitacions de la casa, de tombar unes quantes coses i arrapar-ne unes altres, tornar i adormir-me a la cadira com si res no haguera passat.

M’agradaria ser una granota! Una granota verda, amb el cul molt gros. I poder nadar a la meua basa. Nadar a braça sense que siga roí per a l’esquena. Botar per damunt dels nenúfars sense que s’afonen i menjar-me alguna mosca a l’hora de l’esmorzar. M’agradaria ser verda i rugosa i interactuar amb les demés granotes.
- Croac!
- Croac Crooooac!
- Croac!?
- Croooac!

M’agradaria ser una tortuga! Per a no tenir pressa d’arribar a cap lloc. Caminar mooooolt lentament. I poder guardar tots els secrets del món davall de la meua closca. I amagar-me quan no vullga saber res de ningú i no haver de subjectar el llençol quan vullga dormir tapada fins al cap. A més, sempre he volgut provar d’alçar-me com les tortugues quan cauen panxa cap amunt; balancejar-me fins donar-me la volta i seguir amb el meu pas lent i potser competir amb alguna llebre que vaja de llesta.

M’agradaria ser una xica! I alçar-me cada matí amb algú abraçat per l’esquena que em diguera tendrament: “Hola Caracola” i al que poder contestar-li: “Hola caracol”. I desdejunar-lo de bon matí. I abans d’eixir de l’habitació i de que comence el dia passar pel costat de la cadira i besar al meu gat, que dorm com si mai haguera trencat un plat. Ai, quina enveja...