- Jo aquesta la tinc trencada per la meitat. Ell per una banda i jo per l'altra. Ens vam enfadar i les vaig trencar totes.
- Tu creus que es normal? A mi em llença i es queda només amb la seua part!
- No no, a ell encara el tinc... Però separats. Es que t'abuelo era molt corredor, massa! Totes les nits de festa amb els amics.
- Jo dormia a ca la iaia, i totes les nits arribava a la una a casa. La iaia em deia: "Et gastaràs tots els duros i no te'n quedaran... Ai la xicota, que dirà...!".
- Jo que tenia que dir? Si jo també anava amb els amics! Pepe l'esclau tenia una gramola, la posava en marxa i ale, tots a ballar. A més, Vicent cantava molt bé, venien a la porta i allà féiem la festa.
- I com vos vau conéixer?- Doncs mira, jo vaig tornar de la mili i me la vaig fer de novia.
- Jo a ell no el coneixia de res... La meua cosina Beatriu era la novia de Pablo, i ell i Pablo eren amics... Va començar a vindre amb nosaltres i mira.
- Jo a ella la coneixia des que era xicoteta. Però com a novia... En tornar de Mallorca.
- M'enrecorde que un dia vas vindre on jugàvem a la loteria. I Esperanceta ens deia: "No vos feu il·lusions, que té una novia en Elda!".
- En Elda?
- Sí, jo vaig estar treballant tres mesos allí, un estiu, en una fàbrica de gel. Els amos de la fàbrica no tenien fills, però tenien una neboda i... Em portaven al casino amb ells i tot. Ella deia que jo era el seu germà.
- Xica, si tenia una foto seua i tot!
- I encara la tinc, deu d'estar per casa...
- I on anaves quan eixies?
- Ell sempre ha sigut molt de córrer per ahí, al casino, a la carretera...
- Un dia vam anar Pablo i jo al café Espanya. Allò estava sempre ple, i per a fer-te un vermut tardaves dues hores de la cua que hi havia!
- Abans bevíem vermut, la cervesa no es bevia massa...
- Quan per fi ens van atendre, vam demanar dotze vermuts. Vicent ens els va posar, amb un platet amb melva, unes olives, unes clòtxines... I ens va dir: "I els demés? On estan?". Nosaltres vam dir: "A la platja, ara vindran...". I així, un vermut ell, un vermut jo, ens els vam fer els dotze i, en acabar, vam pagar i cap a casa.
- La veritat és que no em queixe, vaig tenir molt bona joventut. I després ja ens vam casar i vam anar a viure al carrer Alacant.
- Fixa't, els dos vam néixer a eixe carrer i ens vam acabar casant allà...
Com m'agradaria que tot en la vida fos seure i escoltar.
