De bellees, festes i el poble.

Aquesta vesprada he tingut el plaer d'assistir a l'acte de despedida de la bellea amb el cor més gran de tot Benidorm, la senyoreta Alma Riera.

Recorde perfectament com, fa un any, va ser presentada a l'auditori Oscar Esplà, on, tot i la pluja, Alma va lluir el seu somriure davant d'un public que aplaudia entregat. Entre el public em trobava jo que, com a reina major de les Festes Majors Patronals, havia d'anar a tot eixe tipus d'actes. Dins de la rutina festera anar a un acte per a vore a una amiga ho fa tot més senzill, més soportable. En el meu cas, el meu any de reina va ser meravellós perque, a més de 13 xiques amb les que he rigut fins que em feren mal les galtes, he conegut un munt de gent increible.

Una d'eixes persones és Alma. La coneixia d'abans. Teniem amistats en comú però, tot i això, no teniem massa relació. Ha sigut aquest any passat en el que, acte rere acte, he vist la vertadera Alma. És una persona increible, dolça, divertida... Tot un encant. S'ha portat amb mi com una vertadera amiga i li estic molt agraïda.

Aquesta vesprada he plorat escoltant la seua despedida, plena de sentiment i, sincerament, molt millor que la que jo vaig fer com a reina de les festes. Ha obert el seu cor a tots els que l'escoltàvem i, mentre anava parlant del seu any, un seguit d'imatges seues amb la gent de la seua comissió i la bellea infantil anaven passant per una pantalla al centre de l'escenari. Quan ha començat a parlar de les festes patronals, fent referència en especial a mi i a Cristina, les llagrimes regalimaven per les meues galtes mentre els meus ulls passaven de l'atril on Alma llegia a la pantalla, on ara hi havia una foto de les tres a la seua barraca l'estiu passat.

El fet que es puga estimar tant a una persona, deixant de banda com de fàcil es estimar a Alma, que es fa de voler tot i que no la conegues, m'ha fet pensar en tot l'any que he passat sent reina de les festes. M'he queixat molt, moltíssim! Dels actes, els trages, els diners, els horaris... La manca de temps d'estudi i com d'avorrit eren alguns dels actes. I ara veig com d'injusta he sigut. No tot el mon té la possibilitat de passar un any com el meu, i encara que el passe, és poc probable que ho faça rodejada de gent tan excepcional i que conega tantes personetes que arriben al cor i a les que, de veres, trobes a faltar més que res.

Alma n'és només un exemple (un exemple excepcional) de tota la gent per la que paga la pena haver passat un any en un càrrec que, encara que per a uns pots semblar superficial i no negue que en gran part ho siga, permet viure el teu poble, la teua terra, amb tot el seu encís i viure coses que, d'una altra manera, mai hauries vist de tan aprop.

També he estat pensant com d'equivocada està la gent que parla d'un excés festiu a Benidorm i reivindica que només es celebren les festes patronals. és de veres que a Benidorm no ens en perdem una, però també és de veres que, gràcies a aquestes festes, a les falles, fogueres, festivals de la Mancha i de la casa d'Astúries, Benidorm ha esdevingut tot un exemple de pluralitat cultural, on tothom es pot sentir com a casa i aprendre de les cases dels demés.

Crec que és evident com d'orgullosa n'estic del meu poble, tot i que no de tota la població... Benidorm, I LOVE YOU.