Resignació.

- De veres pensaves que podries fugir de tu mateixa? Tallar-te els cabells, comprar-te un abric i sortir a caminar per un lloc nou com si fores una persona nova? Deixar enrere tot allò que t'ha fet ser qui ets i girar-li la cara a tothom qui t'ha conegut? De veres pensaves que et deixariem? Que seria tan fàcil com no pensar-hi més i prou?
- No sabia si podria, però pagava la pena provar-ho.
- I et sents millor? Penses que has aconseguit alguna cosa? Ets com has sigut sempre, igual de mediocre, igual de buida... És molt fàcil disfressar-te de persona nova i pensar que ningú no se n'adonarà que és una disfressa. Fingir i rodejar-te de gent que penses que et veurà com tu vols. És massa fàcil voler oblidar tot el que ha sigut i construir una nova vida fent veure que ha sigut sempre la mateixa.
- T'equivoques. És una de les coses més dificils que he fet a la meua vida.
- Com n'és, de trist, haver de quedar-te enganxada a la teua mediocritat tota la vida.

Mai aconseguiràs que ells deixen de veure't com volen veure't. Ells mai deixaràn de pensar que ets qui ells creuen que ets.