14 de gen. 2011

La costera del gener

El cap ennuvolat, els ulls rojos i la boca seca. Sembla un típic quadre de ressaca però porte una setmana sense eixir de festa. Bueno, i quasi tampoc de casa.

Alce el cap i mire el rellotge. Ja són les onze i jo sense sopar... La veritat és que no tinc fam; tinc la panxa ben plena de beguda revitalitzant i aquesta vesprada crec que m'he menjat un paquet sencer de galetes.

Em trobe realment malament. Em fa mal el cap, la panxa i les orelles. Les tinc roges de portar els cascs pero si no me'ls pose se que no podré concentrar-me gens. En llevar-me'ls tornen a envaïr-me tots els sorolls de la casa. Acàs les parets són de paper?

El calor que fa a l'habitació m'atabala, però en obrir la finestra el fred de la nit entra a l'habitació i em fa venir un calfred horrible. En tancar la finestra sospire i tanque els ulls.

"Vinga va, un tema més i al llit".
Jo pensava que la costera del Gener era una altra cosa.

1 comentari:

  1. Cuando llegas arriba.......siempre hay un precioso paisaje...........aunque llegues reventao.

    ResponElimina