Passejar pels passejants

19:00. Uf, quin avorriment... Es dissabte per la vesprada i no tinc res a fer; el cel blau que veig per la finestra convida a passejar aixina que isc de casa amb un llibre a la bossa sense saber ben bé on vull anar.

Només tancar la porta em pose els auriculars amb la música prou alta com per a no escoltar les veus del carrer. Baixant cap a la platja veig passar una xica amb els cabells curts i pense que, potser, m'agradaria portar el monyo aixina, però no em quedaria massa bé...Aleshores m'aborda un xic que, amb accent asturià, em demana diners per a comprar-se un entrepà i em conta les penúries que ha passat. Jo, sincerament, no l'escolte. Li donaré diners perque no em senc amb forces per a discutir amb ningú. Demane canvi a un bar i li done un parell d'euros. Quan continue amb el meu camí em passa pel cap que potser li n'haja donat pocs, de diners, però de seguida pense que menys dóna una pedra.

Aleshores entenc què vull fer i emprenc camí cap al castell, la part antiga de Benidorm. De camí, compre alguna cosa per berenar. Quan arribe a la plaça de l'esglèsia m'assec a un banc i agafe el llibre que tinc a la bossa. Intente llegir però em crida l'atenció un home que camina assoles; dubte envers si jo podria fer turisme tota sola, a una ciutat que no conec, i pense que és la millor manera de fer turisme que conec. Tracte de tornar al llibre però a les poques linies una xica seu al banc del costat. Sembla enfadada, amb els braços creuats i mirant desafiant a un grup de dones que xarren de peu per davant seua. Quan les dones comencen a caminar ella les mira i finalment s'alça i corre fins a elles, visiblement molesta.

Passa per davant meua una parella. La xica té els cabells bruns, és alta i camina mentre mira el seu reflexe als vidres de la tenda de davant; el xic, en canvi, no sembla que faça massa bona lliga amb ella. També passa un xic que passeja amb quatre dones i em pregunte quina història s'amaga darrere d'ells, perquè només un xic amb tanta dona; una d'elles sembla que se n'adona de que els mire i em dedica una mirada despectiva mentre xiuxiueja alguna cosa a la seua amiga. Em fixe en especial en una parella que passa per davant del banc mirant i remirant la façana del hotel davant el qual estic asseguda i de la qual forme part momentàneament.

Families amb xiquets, gent major, en la seua majoria extrangers, joves que van en grup... Passen per davant meua i em distrauen. Porte només tres pàgines del llibre i, en mirar el rellotge, ha passat una hora. Decidisc tornar a casa i arreplegue les meues coses, sense poder deixar de mirar la gent que m'envolta.

Em retrobe amb els carrers més plens de la ciutat i, tot i l'habilitat adquirida per a esquivar als visitants, no puc evitar tropessar amb alguns d'ells. Després d'una troballa torbadora, camine cap a casa amb ganes d'arribar. Torne a vore a la xica dels cabells curts; crec que si que me'ls tallaré. Aleshores comença a sonar la cançò de Manel "Al mar" i perc el fil dels meus pensaments. Tanque els ulls mentre camine aprofitant un carrer quasi buit i quan els obric tot és una mica diferent.