16 de febr. 2011

L'amor no és cec, l'amor és borni.

Primera part.

Un grup de companys de treball on ningú és el que sembla.
La dona casada i amb fills estima amb bogeria al cap, que al seu torn voldria que la seua relació amb la xica jove anés més enllà de la feina. Per la seua banda, la xica jove no pot deixar de pensar en el xic de l'oficina del costat i comença a avorrir les insinuacions del seu cap, cada vegada més evidents. El noi que porta el correu està eixint amb la becaria, qui té un lio amb el xic de l'oficina del costat i va passar una nit boja amb la xica jove. El noi del correu, alié a tot açò, vol demanar-li que es case amb ell i estalvia fins l'últim cèntim del seu sou per comprar-li un anell decent.
Us n'he parlat, del comptable? És casat amb una dona estrangera de qui fa veure que està enamorat. En realitat, només es van casar pels papers i conviuen en un constant infern, ella cada dia amb un amant diferent i ell reprimint la seua homosexualitat i fingint a tothora a l'oficina, per a que el seu cap no se n'adone de l'amor que sent per ell.
Finalment el drama esclatarà. Només espere ser-hi lluny.

L'amor no és cec, l'amor és borni. Amb un ull diu que sí i amb l'altre diu que no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada