L'amor no és cec, l'amor és borni.

Van estudiar junts fins la secundaria. Anys i anys d'una amistat com cap altra, de tenir-se al costat per a tot, de no ser-hi mai sol, de somriures constants i plors compartits.

Quan va arribar el moment de dir-se adéu, ho van fer amb la promesa als llavis de no perdre el contacte, de seguir tenint-se ben a prop tot i que els separaren milers de km. Res no va anar com ho planejaren.

En estar lluny es van adonar que els sentiments per l'altre anaven més enllà d'una simple amistat. Que no era només un somriure el que volien dels llavis de l'altre. "I ara què? Caldrà parlar... Hauré de donar el primer pas!". I com qui queda glaçat davant d'una innegable veritat, tots dos, en extrems oposats del món, es van quedar clavats sense poder donar ni un sol pas cap endavant, però tampoc cap endarrere.

I allí segueixen, anys després, amb altres persones al costat, amb uns altres somriures, uns altres llavis, unes altres mans. I tot i així dins el seu cap ressona una veu estrident que els arriba fins al cor, "Què hagués passat si...?".

I els pocs que coneixen l'història només poden afirmar amb rotunditat que l'amor no és cec, l'amor és borni.

Biòpsia miocàrdica

Si estàs llegint açò, probablement estic mort. No cal que t'esveres i vages a buscar ajuda, no és necessaria cap pausa dramàtica, ni tan sols un llagrimeig. Només segueix endavant, llegeix i entén-me, i entén per què escric açò i per què t'ho escric a tu.

Quan temps fa que ens coneixíem? Recordes la primera vegada que ens vam veure? Fa tant de temps que costa fer enrere, s'han de tancar els ulls i respirar fondo, i aleshores remuntar-nos als temps en que érem un. Hem passat tantes coses... Hem plorat, hem rigut... I qui sap on ens hauria portat la nostra relació de no haver arribat a aquest fatídic final.

I ara, quan ja no puc continuar pel teu camí, quan se m'ha tancat el pas i només se m'ha donat l'opció de llençar-me a un abisme i desaparéixer, ho faig mirant enrere, per a no oblidar els bons temps, però amb la certesa de que no podré portar aquests records allà on vaig.

Aquest és el motiu pel que t'escric, per a que el sacrifici més gran de la meua vida no sigui en balde. Per a que tu agafes tots aquells records i els guardes on vulguis, a una caixa de coloraines o a un fosc bagul baix del llit. Apunt de fer el bot més gran que he fet mai, és l'únic que et demane.

No et sentis trist, ni buit, ni incomplet. Constantment moren parts de tu i no te n'adones. Pell morta, cabells, pestanyes que cauen i no miren enrere... És diferent, però, quan el que mor com en aquest cas és una part del teu cor, i t'entenc, però entén-me tu també: seguir comptant amb mi ens portava a tots dos directes al desastre. Tot el que faig, ho faig pel teu bé. 

- Acte seguit, em van extreure el catèter i em vaig sentir més lleuger, i vaig desitjar que tot fos tan senzill en la vida com una biòpsia cardíaca.