20 de febr. 2012

Motius

Un, dos, tres... I en obrir els ulls estàs estirada al damunt de gespa verda i envoltada per la flaire del camp. I t'alces i al teu voltant no trobes cap motiu per a no caminar, així que ho fas. I aleshores te n'adones que no portes sabates, ni pantalons, ni samarreta, ni roba interior. Ets nua al bell mig del camp, però no hi ha cap motiu per a portar roba, així que simplement camines.

I arribes a un riu, a un riu d'aigua clara i fresca, i sembla profund, però no hi ha cap motiu per a no travessar-lo, així que et llences a l'aigua, i amb la pell estarrufada nades cap a l'altra banda, sense pressa, deixant simplement que l'aigua s'esvare per la teua pell, parant per a observar cada detall d'aquell riu, ara una granota, després un peix petit. I nadant a esquena veus el sol i et fa tancar els ulls, però tot i això encara pots veure l'aigua, i les granotes i els peixos.

I quan arribes a l'altra banda del riu surts de l'aigua i estàs banyada, però no hi ha res que t'espente a assecar-te i no ho fas, tornes a caminar. I no saps com, però de sobte tornes a ser estirada al terra i una brisa fresca et fa venir un calfred. "No hi ha cap motiu per tenir fred" i aleshores comences a notar l'escalfor del sol a la teua pell i l'aigua evaporant-se.

Un, dos, tres, i ets al llit, i l'alarma del mòbil fa un soroll insuportable. De sobte els motius tornen, i la gespa ja no sembla tan verda i l'aigua no és tan clara. La roba es fa necessària. - "Maleïts motius!" - penses, i mentre et fas el desdejuni desitges que torne a fer-se de nit... - Un, dos, tres! - Però res.