12 d’oct. 2012

Un dia de festa

Tombar-se al llit amb les cames en alt, recolzades a la paret. Tirar el cap enrere i tancar els ulls, esperar el buit i trobar-ho tot ple de pensaments irritants, de possibilitats que creies impossibles, de dubtes i indecisió, de por.

Obrir els ulls i mirar fixament les bombetes enceses fins que crema la retina, i crema el cap i crema el mon, i haver de respirar ben fondo per no plorar, i haver de tancar els ulls i veure-ho tot de llumetes de colors que apareixen i desapareixen atenuant-se fins quedar tot fosc, i que tornen els pensaments.

Apropar-te a la vorera del llit i deixar penjar el cap, i que la sang s'hi acumule i faça mal, i la sensació de mareig, i el calor sufocant, i el pes insuportable de tot plegat, i tu que et vols mantenir així per que el mal de cap ajuda a no centrar-se i a no pensar.

Pegar-te la volta i ser cap per avall amb els pits apretats contra el llit que fan mal, amb els braços que sobren, que no saps on posar, amb la sang que poc a poc torna a circular.

Que tornen les ganes de plorar i no les pugues parar, i posar-te de costat i portar els genolls cap a tu, fer-te una boleta, una boleta de carn i tristor, calenta, tova, desagradable.

I que la innecessarietat de tot allò et pose de mal humor, i el mal humor i les llàgrimes donen mal de cap, i el mal de cap i el calor donen son. I quan t'adorms els somnis no són millors, i et despertes i es de nit i estàs cansat, i no tens fam, però tens fred, i et tapes i mires el buit, buit per dins.

I romandre així, esgotat de ganes de viure, mentre a fora és un dia de festa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada