Una mancança ens fa més pesats.

"Més greus, més lents..."

Tot i que només era Octubre, per la nit ja es deixava entreveure que l'hivern seria cru.
Va pujar les escales de marbre que portaven al terrat. Notava el fred als peus descalços i la pell dels braços estarrufada. Quan va obrir l'última porta, un calfred li va recórrer el cos i va començar a tremolar. "No és por", va ressonar una veu dintre seu, "no has de tindre por, ets lleugera com una ploma".

En apropar-se a la barana, la brisa nocturna li va acaronar els cabells. Els portava curts, molt més curts que quan l'havien ingressada. També tenia el rostre diferent, molt més fi, més pàl·lid, i fins i tot la mirada li havia canviat: tenia els ulls constantment brillants d'un color blau més fosc del normal.

Als seus peus s'estenia la ciutat dormida, tot de fanals il·luminant la nit, tot d'edificis amb llum a algunes finestres. Per un moment es va preguntar si algú se n'adonaria del que havia fet. Si, en obrir el periòdic i llegir l'encapçalament de la noticia seguirien endavant o passarien la pàgina.

Es va estar allà, plantada al límit entre el terra i el no-res durant, aproximadament, dues hores. Va repassar mentalment els seus 26 anys d'existència. Li haguera agradat tindre una llibreta, per a poder fer una llista amb tot allò que volia fer i no havia fet mai, i una altra amb tot allò que va fer quan no volia. Un parell de voltes no va poder evitar posar-se a plorar. Pensar en les conseqüències d'allò que no va ser però podia haver sigut la feia sentir xicoteta, més encara quan se'n recordava de la nit anterior al seu ingrés.

Quan va considerar-se preparada va alçar la vista al cel i va pensar que havia escollit una nit meravellosa, ja que, tot i la contaminació lumínica, s'intuïen els estels, milers i milers, poblant la nit. Uns segons abans de llençar-se al buit, va saber que no funcionaria, però no es va fer enrere. I mentre queia, irremeiablement, cap al dur asfalt del pàrquing C, va saber que havia trobat l'eixida, no la que volia ni esperava, però una eixida, al cap i a la fi.

Va ser la persona més lleugera al món durant uns instants imprecisos, i va somriure en recordar com de pesada s'havia arribat a sentir.