L'amor no és cec, l'amor és borni.

Van tindre un lio una nit d'estiu i, com que ho van passar bé, van decidir repetir. Ara ja han passat mesos i fan l'amor ocasionalment.
No tenen cap tipus d'obligació l'un amb altre. Quan es veuen xarren, riuen, carden i es tornen a separar, amb la seguretat de que tornarà a passar. Tots dos es veuen amb altra gent. Inclús intenten tenir relacions "serioses" amb altres persones però mai ix bé, quasi sempre per ells, i tornen a estar assoles però junts; junts però separats.
Potser els aniria bé estar junts, començar una relació, estimar-se... Fins i tot podrien passar-se la vida junts i deixar de fingir que es fan igual l'un a l'altre, que allò que tenen, siga el que siga, no va més enllà del sexe. Després de mesos i mesos de trobades espontànies i plenes de passió, s'han adonat que moltes vegades preferirien simplement lleure junts i posar una peli, gaudir de la companyia mútua.
Tot i això, no tenen cap intenció de donar el primer pas i continuen pensant l'un en l'altre. Tot i la distancia, tot i el temps. I es torna més difícil passar l'estona sense pensar en què fa i en què pensa l'altra persona, i donen voltes a tot allò que pensen que significaria el estar, per fi, junts.

I passen els dies, els mesos i els anys. I cada vegada estan més convençuts que l'amor no és cec, l'amor és borni.