15 de nov. 2010

24 i jo

Em sembla increible com de breu poden resultar-nos els moments bons de la nostra vida tot i que, després, els conservem per a sempre. Cinc dies poden passar com un llamp per davant teua i, abans de que hages pogut respirar fondo i fer-te'n a la idea, tot se'n va com ha vingut malgrat la teua voluntat de retindre cada instant mentre el temps s'esgola.

L'olor de l'aire del teu poble sempre et desperta una sensació de pau i benestar en arribar a casa. En aquestes dates, a més, la pólvora sura per tot arreu i es poden escoltar els riures de la gent i les primeres notes musicals de la nit mentre s'ultimen preparatius.

En arribar a casa i quasi sense saludar ningú et poses el teu uniforme i agafes les claus, disposat a no tornar fins que isca el sol. Et dirigeixes al teu cau i, quan arribes, tot son cares d'amics, salutacions, abraçades, petons i somriures familiars que et recorden perque ets allí i com t'agrada ser-hi. Mentre comencen les fluctuacions de menjar i beguda i es fa una poc solemne cerimònia d'inauguració, algú mira el rellotge i diu: "no deuríem de ser ja allà?" i efectivament... "I com sempre els últims, tenim a tots esperant".

Aleshores, a corre-cuita, agafeu provisions i vos dirigiu al punt de trobada. Després d'una estona amb el cos ple de neguit, s'escolta el vostre nom pel micròfon i ja es pot dir que tot comença: la primera cercavila de moltes que vindràn, els primers crits que deixaran goles afòniques i els primers balls d'una setmana que n'estarà més que plena.

"I arribarà l'última nit i no voldràs que isca el sol..." Parpelleges i quan obris els ulls ets de camí a "casa", sense veu però amb un calendari eròtic baix del braç, deixant enrere tot allò que t'estimes amb bogeria i començant a trobar a faltar una altra vegada. T'adorms al tren i somies moments viscuts. Potser que fins i tot alguna llàgrima regalime per la teua galta però només et queda somriure i pensar que ja queda menys.

"Sempre estarem al teu costat..."
24 i jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada