Nits d'estiu

Una vesprada d'estiu a casa. Claves les últimes coses a la bossa: roba per a l'endemà, la càmera de fotos, el mòbil, les claus... Quan ja ho tens tot surts per la porta amb els cabells encara mullats. Ets un desastre, sempre arribes tard.

Per sort, no ets l'única que arriba tard. De fet, encara falta la meitat de la gent. Després d'una estona més d'esperar, una vegada s'ha reunit tothom i 20 minuts abans de que tanquen el supermercat entreu per fi a comprar. Tot a corre-cuita: cinc minuts per a agafar el sopar i 15 per a carregar l'alcohol al carro. Quan passeu per la caixa el caixer somriu i espeta un: "Menuda fiesta os vais a montar, ¿no?". No pots evitar somriure en recordar el neguit que produia fa només uns anys comprar alcohol... "I si em demanen el DNI?" "Ves tu, que sembles més major...". Ja només cal carregar les bosses al cotxe (una altra ventaja semi-nova) i vos poseu en camí.

En arribar allà comencen els preparatius. Es descarreguen els cotxes i tot es porta a la cuina. Les neveres cobren vida després d'estar practicament en desús. Els homes encenen el foc i cremen tot el que se'ls posa per davant. Les dones xafardejen, posen la taula i enceten la picaeta. Comença el dilema de la música: "Heu portat cd's?", "I on connectem el radiocassette?". Una vegada amb el foc i la música en marxa la gent comença a seure a taula, excepte els valents que fan la barbacoa, aguantant el fum que se't clava als ulls i la calor que s'apega al cos. "Va, aneu menjant, que es gelarà la carn!". Les converses ballen d'un costat cap a l'altre, el menjar també.

Quan tots esteu ben tips comença la sobretaula. S'apaga el radiocassette i unes mans arranquen les primeres notes de la nit a una guitarra. Són les cançons de sempre que mai podries cansar-te d'escoltar. Tothom canta i riu canviant lletres de manera quasi aleatòria mentre l'alcohol comença a fluir. Sorgeixen les llumaes de les càmeres, les idees estrafalaries i la bogeria general. No sé sap massa bé com, però algú ha aconseguit una botella de cassalla i ningú no pot rebutjar fer-se'n un glop.

Poc a poc, la nit s'apaga i el sol s'encen. Tothom s'adorm d'una o altra manera i, no és fins hores després, quan ets conscient de la nit passada. Obres els ulls amb la boca seca i el cap ballant i, en vore que tothom està encara gitat, pegues la volta al llit i tornes a dormir.

"Riurem i ballarem fins que s'acabe la nit, anirem empetats i ens perdrem per ahí. I encara que isca tot mal seguirem endavant, per molt temps que passe serem tots companys. Quan parega que tot s'ha acabat la farra continuarà!"
24 i jo, 24 i jo... Papara parapapa!